Lliri de platja de Formentera. AGC
Encara amb el sol
de l’illa a la pell, poso aquí aquest record dels quatre dies passats a Formentera, que quedi com el rastre dels camins que dibuixen les sargantanes a les dunes. Pot semblar una illa àrida, però la riquesa vegetal és indubtable. Segurament perquè han aconseguit protegir-la. És de digna admiració com han preservat la costa. Al perímetre
de les platges hi ha una passarel·la de fusta per als vianants i una corda a
banda i banda per evitar que els passejants trepitgin les dunes. L’objectiu és
garantir la regeneració de la coberta vegetal. I malgrat l’assolellada d’estiu,
el 9 de setembre, a les platges de Migjorn, aquí i allà floreix el lliri de
platja. Diuen que s’obre a la nit i mor vint-i-quatre hores més tard. Tot un dia que la seva
olor dolça es fa un lloc entre l’olor de sal i marisc del mar.
Per acabar de celebrar aquesta
entrada, que és com una cua de les vacances, desenganxada de la sargantana,
però que encara belluga, un poema de l’eivissenc Marià Villangómez.
Illa fidel
No trobaràs la
terra que jo veig,
ni tan sols el
seu lloc a on guiada
és la nau,
viatger. Una altra alenada
m’afavoreix el
rumb, bé de llebeig
bé de gregal, més
pura. Abstret passeig,
dins meu, per una
illa treballada
i ja en saó. I la
túnica daurada
no es desclou
sense un llarg, dur malaveig.
No trobaràs la
pedra que s’arrela
en quaranta anys
de somni i de desig
i floreix en uns
cims de poesia.
L’aire que hi duu
coneix sols una vela.
Veuràs el puig,
el solc, l’arbre... I jo, enmig,
altra llum dins
la llum, més fèrtil dia.
Sonets a
Balansat, Marià Villangómez Llobet, Edicions 62, Poetes del XX, maig del 2013
