 |
Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears, Joan Estrada, Francesc Jutglar, Toni Llobet, Linx Edicions, Bellaterra, març de 2010
Dijous passat, 31 de març, vaig sentir un xisclet característic que m’era familiar. Que em va electritzar. Com una crida que m'arribava molt a dins. I divendres, quan anava a la feina: enmig de la Via Laietana, a les 9 del matí, les vaig sentir i, finalment, les vaig veure: un estol de 4 o 5 orenetes. Les primeres que he vist enguany.
Confirmat, dissabte en vaig veure a Valls (Alt Camp). Tenen la panxa blanca. Són les orenetes cuablanca que veig a Barcelona, primer, i després a Piera (Anoia) durant tot l’estiu. Les altres, les vulgars, que per a mi són les excepcionals (amb aquesta cua forcada tan llarga i recta com d’un aeroplà d'acrobàcies), les veig al Montseny (Vallès Oriental) sobrevolant els camps de conreu. La primavera va arribar el 21. Però res ens ho confirma fins que aquests ocells ens la porten.
Aquests esdeveniments sempre em fan pensar en Pere Comes, l'home de Cardedeu (Vallès Oriental) que durant més de cinquanta anys es va dedicar a registrar els canvis que la natura presentava cada dia. En vaig fer un reportatge premiat per Cavall Fort: Pere Comes i el canvi climàtic.
