Davant l’onada reaccionària aquí i al món, tres llibres per saber què ens està passant i reforçar el llenguatge des de l’esquerra. Joseph Stigliz, Xavier Godàs i Albert Botran.
Camino de la libertad. La economia y la buena Sociedad, Joseph E. Stiglitz (Taurus, gener del 2025)
Segons el Nobel d’economia més influent, el neoliberalisme imperant dels darrers 50 anys ha conduït a l’oligarquia i al neofeixisme. Empíricament s’ha demostrat que tota la llibertat per a les grans corporacions no ha comportat creixement i benefici col·lectiu, sinó desacceleració i monopolis i oligarquies sense correctiu. La doctrina neoliberal ha conduït a bretxes econòmiques i socials més profundes, un camp fèrtil per a demangogs com Trump. Davant d’això, Stiglitz defensa formes d’acció col·lectiva des de múltiples organitzacions i institucions que reflecteixin les múltiples necessitats socials.
Fer política en l’imperi del jo. Per què la societat individualista posa en risc la democràcia, Xavier Godàs (Eumo editoria, febrer 2024)
Una anàlisi per entendre els dilemes als quals s’enfronten avui els agents polítics que volen articular comunitats capaces de fer front a la injustícia social. La necessitat de mantenir les organitzacions socials per mantenir el sistema democràtic. Ara fa tot just un any vaig entrevistar Xavier Godàs i aquí me’n parlava.
Si Lenin aixequés el cap, Albert Botran (Ara Llibres, novembre del 2024)
“Si Lenin aixequés el cap, no faria passar la realitat per cap motllo preconcebut, sinó que ens obligaria a estudiar, a llegir el moment, a fer una anàlisi concreta de la situació concreta i a organitzar-nos i actuar.”
No és un llibre per a leninistes. És un llibre que, a partir de la figura política que va produir avenços socials que avui considerem drets evidents, ens posa un mirall a les lluites d’avui. Descobrim un polític excepcional, amb capacitat d’estudi i d’escriure i explicar totes les fases teòriques i pràctiques de la lluita col·lectiva amb l’objectiu de la justícia social. Va dedicar no poques pàgines al dret d’autodeterminació dels pobles. Va acabar revolucionàriament amb les discriminacions a les dones i als homosexuals. Va defensar les minories perseguides promovent la defensa antiracista.
El Lenin de debò és un humanista que no té per objectiu un estat omnipotent, sinó una societat igualitària que es fonamenta en la cultura i l’aprenentatge i on l’Estat no pot suplantar l’experiència de la societat.
"Qui porta avui la falç i el martell?" Especialment interessant és la reflexió sobre les classes socials avui, ja que els últims quaranta anys, la divisió internacional del treball, el desmembrament de les grans factories i l’externalització en empreses petites i autònoms han desdibuixat la consciència de classe.
També toca os en la dinàmica d’organització i militància. No podem quedar-nos en ser treballadors passius i consumidors actius, cal implicació amb les organitzacions, però aquestes han de superar la militància adolescent i autoreferencial, i defugir els sectarismes.
Botran ens diu que no podem badar perquè viurem acceleracions històriques que poden fer trontollar l’ordre vigent: “El món va cap una agudització de les contradiccions i s’hauran de resoldre disjuntives entre repartiment i empobriment, guerra o pau, democràcia o autoritarisme, transformació (de la producció, la distribució i el consum) o col·lapse”.
