dimarts, 4 d’agost del 2020

El jardí secret

"L'heura gruixuda cobria densament la paret, la clau estava enterrada sota els arbustos, cap ésser humà no havia travessat aquell porta des de feia deu anys... i tot i així se sentien sorolls a l'interior del jardí: corredisses de peus que semblaven perseguir-se entre els arbres, i sons estranys que semblaven veus que xiuxiuejaven i intentaven ofegar exclamacions i crits d'alegria."

El jardí secret, Frances Hodgson Burnet (Viena Edicions, tercera edició febrer del 2020)

L'hem llegit en veu alta abans d'anar a dormir. Aquests dos personatges preadolescents consentits i desgraciats a parts iguals han tingut èxit entre les meves filles. Se salven gràcies a cultivar un jardí i a esbrinar les plantes i els animalons durant el despertar de la primavera. Aquest exercici i el contacte amb una família pagesa i humil de Yorkshire que els posa un mirall al davant operen la transformació. Una mica bucòlic tot plegat, però sembla que funciona. L'anglès del nord rural és traduït com un català occidental, també ha funcionat, fa augmentar el contrast entre els dos mons i és un al·licient —sobretot llegit en veu alta.  A mi, la novel·la se m'ha fet una mica llarga amb un argument morós, que costa que avanci. Deu ser que originalment era una sèrie en fulletons. 
    He descobert que just n'estrenen una pel·lícula enguany. 

El nostre jardí secret. AGC