dilluns, 30 de març del 2020

Passeig d'aniversari


Avui en faig cinquanta. S’han fet realitat molts somnis. Un d’ells passar més temps amb els de casa. D’acord que a un preu massa alt: confinament de la població. I aquest patiment general. Em sap molt greu per qui ho passa malament de debò. I pels presos polítics, que havien trencat el seu confinament total. I tant sols han tingut un tast de llibertat, que deu haver estat com un tresor després de més de dos anys de captiveri. Són gent baquetejada, però forta. N’hem d’emprendre d’ells.
      Fins i tot les adversitats tenen una cara amable. Aprofitem aquests dies per fer-nos la casa comfortable. I ens tenim encara més afecte. Bevem el vi de la collita pròpia. Se’ns farà un record entranyable. Sempre esperem les vacances per estar junts, per tenir una experiència compartida, perquè sabem que les hores centrals del dia són hores robades a qui més estimem. Per això, els dies de festa són penyora d’amor. I ara és com si ens desviéssim cada dia del camí a l’escola, ens escapolim amb els més propers i ens enfilem a l’arbre regalat, per veure passar les hores. Serà com un matí que brillarà amb el sol de primavera i la piuladissa dels ocells per sobre dels dies grisos, anodins i confosos tots.
      Tot això ha estat molt bonic en teoria la darrera setmana. Perquè he treballat molt des de casa. Hauria volgut només llegir els llibres que em venen de gust. Però hem anat molt a estudi. Cosa que, per altra banda, sempre et fa anar més enllà, i aprendre.
      Hauria volgut escriure tres entrades al blog. Una sobre en Jordi Lara. El club de lectura teníem una cita amb ell a casa seva dimecres passat. Tant a la Màquina d’espavilar ocells de nit com a Mística conilla, el protagonista visita Andalusia i enveja els parents que poden ignorar el seu país perquè els ha sortit de franc. Nosaltres no podem ignorar el discurset d’en Pedro Sánchez sobre la unitat, col·locat amb calçador gràcies a l’estat d’alarma.
      “És molt senzill quedeu-vos a casa”, sobre aquesta consigna gira la novel·la Acte de violència, de Manuel de Pedrolo. Una acció de desobediència civil contra un règim autoritari. La comunió col·lectiva en una lluita per la llibertat. En canvi, la realitat és un sarcasme, aquesta lluita no és contra l’estat autoritari. Però ja veurem com en sortirà, d’aquesta, la crisi de la democràcia espanyola.
      Finalment, hauria volgut escriure sobre el confinament d’Anna Frank. Llegeixo el seu diari. Comença el dia del tretzè aniversari, el seu avantpenúltim aniversari. Ella no ha pogut créixer però ha fet créixer moltes generacions. Ens descobreix el seu món interior en relació amb les circumstàncies històriques. Per aprendre'n. 

AGC
      A casa, som uns afortunats que fa mig any tenim terrassa. Però no ha vingut cap saltaterrats a robar-nos les obligacions a la Laia i a mi per poder estar per la Llúcia i la Violeta al 100 %. Tanmateix, estem més junts i això fa molt. Som uns privilegiats: si fem un passeig per jardineres, hi tenim una parra: fa creíxer els pàmpols a batzegades. Va venir una marieta a destemps i va marxar avorrida. Després va venir la plaga de pugons que es menjava les fulles tendres i vermelles de la buguenvíl·lea. Les flors d’espígol són una festa per a abelles, abellots i borinots. A primer hora de la tarda ens visita una trepa de gafarrons, ocells petits amb la panxa groga que s’atipen de les nostres herbes. Les merles fan el seu xiulet líquid, al cap vespre. Negres amb el bec carbassa precedeixen el caliu que surt de les finestres quan es fa fosc. Per passar aquests dies, com sempre, del que es tracta és de tenir una cassola al foc, alguna cosa coent-se lentament. Com diu en Joan Vinyoli al seu Passeig d’aniversari: "tot el blat es torna pa de vida".
       Estem bé, salutacions i abraçades a tots, gràcies per felicitar-me o senzillament per ser-hi en una banda o altra.

"Tant és així que l'àrid
hivern amb què s'obria aquest poema
ha esdevingut, en fer-lo, fèrtil juny
feliç, afirmatiu, il·limitat, 
i tot el blat es torna pa de vida". 

Passeig d'aniversari, Joan Vinyoli (Editorial Empúries, Barceloa, tercera edició: març de 1986)