diumenge, 19 d’agost de 2018

Camí de guilla



AGC, 27 de juliol, Montseny
El sol mig alçat desperta colors,
la fronda encara degota i no cruix
com al migdia amb la premsa de llum.
Coneix tots els cants, fresses i silencis.
Sap que el talp medita sota el rostoll.
La llebre, no sap per què, ha saltat avall
prop dels corrals i el mas abandonats,
temples del passat aquí a muntanya.
Llavors, a l'última ronda d'avui,
l'home d'ulls com móres ha aparegut.
Se'l mira com un intrús dins de casa
parat a l'estúpid camí de pedres,
que creua el seu camí entre la bardissa.
S'asseu rere els brucs, ja passarà, badalla.
Però l'home, quiet, sense pell ni instint,
li clava els ulls, malejant el temps.


AGC