diumenge, 27 de maig de 2018

Autobús matiner, de Màrius Sampere

Autobús matiner

Vosaltres no coneixeu Nietzsche
ni ell no es referia a vosaltres
quan organitzà el superhome
dins la màgica esfera d'un perill
que eternament haurà de repetir-se
com esdevenidor sense fatiga, 
sense satisfacció 
ni ensopiment.

L'autobús, cap a la tendra fosca, 
descabdella el que heu somiat de dolces
mentides, i el món, tot el món, és
anar emoblicant la primera cigarreta
del dia, la de gust més fort,
damunt la carmanyola i la taronja. 

És cert, demà mateix, com ara, 
espolsareu els brins de l'"extra fino", 
i el conductor farà el mateix badall, 
i pujarà aquell home amb sabatilles, 
aquell que baixa a Triomf i sembla tísic. 

Però Nietzsche
no es referia a vosaltres. 

El seu protagonista no sentí
mai a les cuixes la fredor d'una taronja
de Califòrnia, pesant, feta de grills i subgrills, 
ni li arribava al nas aquest efluvi
de truita i gasolina a parts iguals.
El seu heroi
no coneixia 
satisfacció
ni ensopiment
ni cansament, 
i vosaltres
no coneixeu Nietzsche. 


L'home i el límit, Màrius Sampere (1968)

Aquet llibre li va merèixer el premi Carles Riba. Explicava Sampere que el jurat pensava, m'imagino que portava pseudònim, que L'home i el límit era de Manuel de Pedrolo. Certament, el títol és ben pedrolià, i els poemes de caràcter civil i de vers lliure ho deurien fer pensar. Deia que també va tenir la sorpresa que li atorguessin.

Per saber-ne més, del poeta que ens va deixar ahir, teniu bones referències a l'entrada del blog de Jaume Subirana

I aquí, un altra poema seu que jo citava, súper : Les Tres Xemeneies de Sant Adrià del Besós.
Perquè amb Sampere, ell des de Santa Coloma i jo des de Badalona, compartíem el mateix retall del cel, sky line

Lletra UOC