"A Guinea hi vaig retrobar una certa
simplicitat de la vida, difícil de veure a casa nostra; una gent que té tots
els defectes i totes les virtuts a la vista, en estat quasi pur; més temps per
a pensar; menys dependència del rellotge i de l'agenda. Déu n'hi do. Gràcies!
"
Cròniques de Guinea Equatorial, Francesc
Cabana, Proa, Barcelona, primera edició: juny del 1995.
Fa uns quants anys que em vaig comprar aquest
llibret atret per la curiositat que sento per l'antiga colònia espanyola a
l'Àfrica negra. L'autor, un català que hi va estar entre el 1988 i el 1992 en
qualitat d'assessor del Banc Mundial. La mirada humanista que hi destil·la van
aconseguir que el tingués de referència i seguís els seus articles sobre el món
econòmic a l'Avui. La integritat de Cabana passa, per proximitat familiar, la prova més dura: va ser
molt explícit expressant els seus dubtes envers els seu cunyat, Jordi Pujol,
quan va sortir a la llum l'afer d'evasió fiscal. Anys abans, quan el cas
Millet, va dir una frase molt fina que em va quedar gravada: "Pot haver-hi
cultura sense economia, però no economia sense cultura".
Doncs bé, l'he pogut entrevistar arran de la publicació de Deu èxits de
l'economia catalana (Pòrtic, febrer del 2016), on explica la història personal
que hi ha darrere de les grans empreses catalanes del segle XX, i encara XXI.
L'entrevista no té pèrdua. Cabana diu que el nivell cultural de l'empresariat
català d'ara és baix. Que ja no queden figures com Manuel Raventós i Domènech,
qui va fundar Codorniu, un home amb sensibilitat cultural i compromís polític
amb el país. Que les empreses familiars catalanes, com Agrolimen i Roca, no són
transparents, per motius fiscals! Que els actuals grans empresaris del cava
estan carregats de punyetes quan acusen el procés català de perjudicar el seu
negoci... La podeu llegir sencera aquí a La Terra, on line.
A la seu d'Enciclopèdia Catalana el 3 de juny. Foto: DANI CODINA
