diumenge, 17 d’abril de 2016

El Gran Amic Dahl


"Darrera la cortina, la finestra era oberta de bat a bat, però ni caminava ningú per la vorera ni passava cap auto pel carrer. No se sentia ni la més mínima fressa. Sophie mai no havia experimentat un silenci com aquell.
            Va rumiar que potser aquella era la que en diuen l'hora màgica.
            L'hora màgica, algú li havia xiuxiuejat una vegada que era un moment especial a plena nit quan tots els nens i els grans són en el més pregon dels son i totes les coses misterioses sortien dels seus amagatalls i s'apoderaven del món".


El Gran Amic Gegant, Roald Dahl

La il·lustració és de Quentin Blake, els dibuixos del qual són inseparables de l'obra de Dahl. L'acabem de rellegir perquè és un llibre que ha atrapat les meves filles de set i nou anys. Totes les novel·les de Dahl han triomfat a casa, i aquesta la que més. La història, com totes les de l'escriptor anglès, té molt de ganxo. I els protagonistes, com amb la majoria dels seus llibres, són personatges sensibles enmig d'un món de cafres. Aquí la protagonista és una nena òrfena que viu a Londres i el Gag és l'únic membre del país dels gegants que es nega a menjar nens mentre dormen durant aquesta hora màgica.
     A les meves filles els fa molta gràcia la parla imprecisa del Gag, pronuncia paraules malament (fangstigós), en diu unes per altres (és la cosa més honorosa que jo sent de fa anys) i senzillament se les inventa (No siguis empipadoiosa i cataplasmàtica. Jo no hi veu cap fificultat). 
     La traducció es va fer el 1987, una traducció que reclamava ser creativa i valenta. Per exemple, els gegants mengen ceballots humans en català, que es correspon a l'anglès human beans (mongetes humanes), de resultes de l'error lèxic de la parla dels gegants human being (éssers humans). Proclamo l'èxit dels seus traductors. Es tracta del tàndem Carme Geronès i Carles Urritz. Atenció, justament, la Carme és la nostra correctora, la de La Terra, la revista de política agrària que dirigeixo des de fa 14 anys. Bé, la Carme i el Carles, també van ser els traductors de Els Culdolla, una altra novel·la de Dahl que ja des del títol calia força criteri i ofici en literatura per traduir-lo.
       Encara hi ha un altre traductor eminent de Dahl: el periodista Ramon Barnils va traduir Matilda, obra que, després de Charlie i la fàbrica de xocolata, deu ser la més famosa d'aquest renovador de la literatura infantil. El vessant traductor de Barnils és força desconegut.

            P.S. Escrivint aquest post descobreixo que la Disney portarà a les pantalles aquest estiu El Gran Amic Gegant, dirigida per Steven Spilberg. És fantàstic, segur que rellançarà la novel·la i, a casa nostra, es veurà la vàlua de la nostra traducció. Ens haurem de lamentar, un cop més —i per tot això que explico, ens n'haurem de doldre més!—,  que no es dobli al català?


Hi ha una versió anterior, aquí completa en anglès: