El 1990 apareixia
l’article "Insubmissió" a l’Avui. El primer aval intel·lectual a aquesta causa
que vaig llegir a la premsa. El signava el filòsof Josep-Maria Terricabras. Va acompanyar la decisió de fer-me insubmís. Sé de la rellevància
de tenir referents que baixin al carrer: jo era un noi de la
perifèria de Badalona amb pocs contactes més que la informació generalista.
Un any més
tard entrava a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. Educat
a l’escola activa catalana, em va sorprendre que només un 10% de les classes es
fessin en català. Però hi havia la col·lecció de textos filosòfics de
l’Editorial Laia que normalitzava els conceptes de la ciència de les ciències.
Ludvig Wittgenstein, el filòsof que inaugura la filosofia contemporània era
traduït per Terricabras.
A la premsa, als llibres i també recordo el nostre filòsof
una tarda plujosa de diumenge del 1992 en un casal de Torelló donant la cara pels
independentistes empresonats durant la neteja preventiva dels jocs olímpics.
Aquella època la gent políticament transformadora encara se la jugava i no
abundava el suport d’intel·lectuals amb tribunes i reputació.
El 1999 vam fer un número especial de la revista Mocadador
per commemorar els 10 anys del moviment d’insubmissió. Vaig cridar en
Terricabras a participar-hi. “El servei militar obligatori ha estat un exemple
magnífic de gegant amb peus de fang. Les nostres institucions democràtiques són
plenes de figures semblants. Només cal identificar-les, desemmascarar-les i
substituir-les. Ens hi va la dignitat que tenim com a ciutadans i, doncs, com a
insubmisos”. Va dedicar l'article al seu fill Francesc de 10 anys.
L’any 2000 vaig participar en la redacció d’un llibre de
reportatges sobre el teixit associatiu d’arreu dels Països Catalans, fet per periodistes i gent vinculada a moviments de base. Vaig contactar amb en Terricabras.
No ens va fallar. Ens va fer un pròleg magnífic i el 9 de maig ens va presentar
el llibre a l’antic Via Fora del Raval de Barcelona. “No n’hi ha prou de ser ciutadà-client. El
primer pas moral que s’ha de fer és el d’optar a favor d’una comunitat
democràtica. I el segon pas és el que ens obliga a participar en la vida
democràtica de les nostres comunitats. Una manera ben concreta de fer-ho és
associant-se amb altres que —a l’interior de la mateixa comunitat o a
l’interior de comunitats semblants— han fet una opció democràtica semblant”, Josep-Maria
Terricabras, pròleg a Terra i Llibertat. 100 entitats dels Països Catalans,
Barcelona, Edicions 62, maig del 2000.
9 de maig del 2000, Foto: Jordi Play
