diumenge, 3 de febrer de 2013

Acorar


“—Vaja unes alzines!
—No són alzines això.
—Bé, aquests pollancres...
—No són pollancres.
—Idò, què són?
—Són oms... No sabeu res. Quan jo no hi sigui no sabreu ni què és un baladre, ni un atzeroler, ni un ginjoler, ni un revell, ni una argelaga, ni una estepa, ni un arbocer, ni un aladern, ni un llampúgol, ni una alzina...
     Es jovent sap destriar entre un Golf GTI o GTX, si és un iphone4, un PC o un Mac. Ho saben tot de ses coses efímeres, de ses coses que venen com a imprescindibles i que en pocs anys passen de moda i formen part des record, com un Spectrum o un Atari, un xubasquero Karhu, un vídeo VHS o un minidisc. De ses coses permanents, de ses que transcendeixen es nostro efímer pas per sa vida, no els interessa, ni es seu nom. I amb un genèric l’humilien. No destrien pomeres, pereres, cirerers, alzines i oms, només diuen arbres.”

Acorar, Antoni Gomila, Món de Llibres, Manacor, gener 2012

      Dissabte a la nit vaig assistir a aquesta obra de teatre a Igualada. L’autor i actor són la mateixa persona. Va fer més de cent representacions a Mallorca —és molt, encara que sigui l'illa més gran de les balears—, i els darrers mesos més de 20.000 persones l’han vist al Principat. L'èxit estrepitós està justificat perquè el text i la interpretació fan emmudir de tan brillants. És un monòleg que se serveix del ritual de la matança del porc a ses illes per posar de manifest el lligam que tenim amb les coses que ens envolten, i de les quals, les paraules, conformen el nostre pensament gràcies a un llegat de moltes generacions. Durant cinquanta minuts, se’ns posa un mirall al davant per reflectir la banalitat en la qual ha caigut la societat actual. Hi toca molt, moltíssim...     

Ara gira per comarques, podeu seguir l'agenda a http://produccionsdeferro.blogspot.com.es/