“A la ciutat, un home pot viure cent anys i no
adonar-se mai que fa temps que és mort i enterrat. No hi ha mai ni un moment
per analitzar la pròpia consciència; s’està ocupat tot el temps. Hi ha els
negocis, la vida social, la preocupació per la salut, posar-se al dia en la
vida artística, vigilar la salut dels fills i arranjar la seva educació. (...)
i tanmateix la vida continua tan buida com sigui possible. Bé, així era com vivíem,
i d’aquesta manera no sentíem tan agudament el dolor de viure plegats.”
Sonata a Kreutzer, Lev Tolstoi, traducció de
Josep Sales, Edició del Diari de Barcelona, 1989
Des de la lucidesa de l’embogit, Tolstoi
escodrinya les interioritats de la relació matrimonial, fonamentada en l’atracció sexual que la
inicia i la guia, encara que sigui rere la sublimació amorosa. Aquí un fragment
que posa de manifest l’amagar-se rere el dia a dia els aspectes que no funcionen de la relació.
Per acabar, un fragment de la sonata de Beethoven que dóna títol a
aquest relat llarg, el protagonista de la qual remarca que el presto del primer
moviment embriaga els sentits: “Per a mi, aquesta música, de totes maneres, va
tenir un efecte devastador; em produïa la il·lusió que descobria noves emocions”.
