diumenge, 7 d’octubre de 2012

Sonata a Kreutzer


A la ciutat, un home pot viure cent anys i no adonar-se mai que fa temps que és mort i enterrat. No hi ha mai ni un moment per analitzar la pròpia consciència; s’està ocupat tot el temps. Hi ha els negocis, la vida social, la preocupació per la salut, posar-se al dia en la vida artística, vigilar la salut dels fills i arranjar la seva educació. (...) i tanmateix la vida continua tan buida com sigui possible. Bé, així era com vivíem, i d’aquesta manera no sentíem tan agudament el dolor de viure plegats.

Sonata a Kreutzer, Lev Tolstoi, traducció de Josep Sales, Edició del Diari de Barcelona, 1989

     Des de la lucidesa de l’embogit, Tolstoi escodrinya les interioritats de la relació matrimonial, fonamentada en l’atracció sexual que la inicia i la guia, encara que sigui rere la sublimació amorosa. Aquí un fragment que posa de manifest l’amagar-se rere el dia a dia els aspectes que no funcionen de la relació. 
     Per acabar, un fragment de la sonata de Beethoven que dóna títol a aquest relat llarg, el protagonista de la qual remarca que el presto del primer moviment embriaga els sentits: “Per a mi, aquesta música, de totes maneres, va tenir un efecte devastador; em produïa la il·lusió que descobria noves emocions”.