Fins als sis anys, la ratlla entre la realitat i la imaginació és difuminada. Ho diuen els psicòlegs (Roser Pérez Simó a El desarrolo emocional de tu hijo, Paidós, Barcelona, 2001). El nino dels nens té la màgia de penetrar la realitat des de la imaginació. Els personatges dels contes se’ls fan molt vius. Llegir o explicar contes als nens és molt gran.
Ara, les meves filles, gairebé cinc i dos anys i mig, s’han enganxat a Qualsevol nit pot sortir el sol, il·lustrat per Sergio Mora, editat per Satélite K. La gran se sap de memòria la cançó, i la petita, la segueix i assenyala cada personatge dibuixat mentre la canta el pare, la mare o, en darrer lloc, des del cd, el seu autor. El qual per cert, per a elles, és un personatge més. M’exigeixen que en Jaume Sisa aparegui en els contes inventats d’abans d’anar a dormir. Ja les he avisades que, un dia, si el trobem passejant per Ciutat Vella, el saludarem. I serà tan real, com als contes!
Hi ha la cançó en un YouTube d’ombres xineses, preciós.
