L’amic Pau Pedragosa avui signa llibre: Weimar. Temps incerts (Norma Editorial), còmic basat en la Muntanya màgica de Thomas Mann, que serveix per divulgar el que va ser la República de Weimar (1919-1933), un període convuls que va suposar una revolució cultural sense precedents.
L’autoria d’en Pau amb en Txuss Martin és doble perquè han creat l’exposició Temps incerts. Alemanya entre guerres que es pot veure aquests dies al CaixaFòrum de Barcelona després d’haver fet estada a Madrid. Quedes meravellat de l’avenç cultural d’aquest període alemany, i tocat en veure com les arts (cinema inclòs amb Metropolis i El Gabinet del Doctor Caligary) advertien contra l’autoritarisme. El vídeo de l’acte de la crema de llibres del 1933 amb el discurs de Goebbles et deixa glaçat quan saps que és la demagògia que desfermaria al barbàrie nazi.
En sortir de l’exposició, a la llibreria del CaixaFòrum compro Contra el fascismo, d’Umberto Eco (Lumen, setena reimpressió, octubre del 2024), segons el qual hi ha un feixisme etern que apareix en diferents formes però que se’l pot reconèixer per 14 trets característics:
1) Tradicionalisme (no necessàriament religiós)
2) Contra la modernitat (“pot apreciar-la però només en allò superficial, com la indústria tecnològica", però l’Edat de Raó sorgida del 1789 es veu com a principi de la depravació)
3) Acció per l’acció. S’ha d’actuar sense reflexió.
4) No accepta el pensament crític. Per al feixisme, el desacord és traïció.
5) Racista. La primera crida que fa el feixisme és contra els intrusos
6) Apel·la a les classes mitjanes davant una crisi econòmica
7) Nacionalisme. Hi ha una obsessió pel complot contra el lloc on s’ha nascut.
8) Els seguidors han de sentir humiliació per la riquesa que ostenten els enemics
9) Vol fer creure que hi ha una guerra permanent i la vida ha de ser per a la lluita. El pacifisme és una debilitat i és l’enemic
10) Elitisme, encara que sigui elitisme popular: "som el millor poble del món"
11) Reclama herois per la causa.
12) Masclisme.
13) Enarbora el populisme qualitatiu: una voluntat comuna que interpreta, això sí, el líder, a diferència de la democràcia que és quantitativa, decisió de la majoria.
14) Discurs amb lèxic pobre i sintaxi elemental, amb la finalitat de limitar el raonament (“Pero debemos estar preparados para identificar otras formes de neolengua, incluso cuando adoptan la forma inocente de un popular realiy-show”(Eco va escriure aquesta conferència el 1995!)).
