"Semblava haver arribat feia un quant
temps a aquell principi de l'edat madura en què el físic d'un home deixa de
transformar-se de forma natural durant un lapse de deu o dotze anys, i el de la
dona deixa de fer-ho de forma artificial. Estava entre els trenta-cinc anys i
els cinquanta; hauria pogut tenir tant una edat com l'altra, o qualsevol
d'entremig."
Thomas Hardy, Lluny del brogit del món, (El
cercle de Viena, primera edició: febrer del 2013) Traducció de Xavier Pàmies.
No comparteixo al cent per cent la cita pel
que fa a la dona, almenys la del segle XXI. A la vista estan les dones madures
tan interessants com els homes que ens hi hem tornat.