El temps és fang
Fa un any, la Llúcia
va fer un tió d’un còdol blanc.
Li va donar vida amb ulls, nas i barretina de plastilina.
La Violeta va fer el mateix amb una pinya rosegada.
Tots dos van arraulir-se a casa, cadascun
amb manta nova de trinca, perquè se sap que,
Li va donar vida amb ulls, nas i barretina de plastilina.
La Violeta va fer el mateix amb una pinya rosegada.
Tots dos van arraulir-se a casa, cadascun
amb manta nova de trinca, perquè se sap que,
fets de pedra i fusta
a la intempèrie,
aixoplugats
s'enfredoreixen. El fred dels tions
ens abriga l'ànima i
estimar-los multiplica el regal.
Sa mare va posar la
corona de llana a l'entrada,
la va comprar l'any
anterior i va ser una tria
d'aquelles que es fan
per a tota la vida: serà la fita
que guiarà els de
casa pel camí de desembre a gener.
La peixatera em va recordar que érem pobres
La peixatera em va recordar que érem pobres
—no es pot ser pas
incrèdul per Nadal—,
però no vaig deixar pas
de comprar un turbot
com una ombra d'avet
sobre el llit de neu.
L'àvia va fer llufes
del diari, van ser icones dins
de casa tot el dia i
llavors, per la finestra, vèiem
els vianants
esllanguits, com homes de paper.
Tres dies més tard, vam
esbrinar que l’home dels nassos
és qualsevol senyor, no
sabem per què, que passeja sol:
qui va de bracet no
pot caure al sac foradat dels dies.
Per Sant Manel vam replantar el marfull del jardí de l'avi.
Per Sant Manel vam replantar el marfull del jardí de l'avi.
L'arbust antic
s'havia recremat i el nou lluïa la flor blanca
inconfusible de l'hivern,
com el símbol de la neu.
Els Reis d'Orient ens
van portar bicicletes per
perllongar la
fantasia de tenir-nos drets sobre dues rodes.
¿No és el tirar
endavant cada nou dia equilibri
de somnis i alhora
tocar de peus a terra?
De tot plegat fa un
any, i és veritat que tot torna,
però, també, que torna diferent. El temps és fang
però, també, que torna diferent. El temps és fang
i la saviesa, posar
motllos als dies.
Albert Garcia Catalan
Turbot, Llúcia Garcia Torras