dissabte, 28 de juny del 2014

Objecció fiscal a les despeses militars

                   

"Una ordre ha fet d'aquestes ombres tranquil·les enemics nostres; una altra ordre les podria convertir en amics. En qualsevol taula, uns senyors que cap de nosaltres no coneix signen un escrit, i heus aquí que, d'aquell moment ençà, per anys i panys el nostre desig suprem esdevé allò que, en temps normal, és objecte d'abominació de tothom i castigat amb la darrera pena"

Res de nou a l'oest, Erich Maria Remarque, Edicions Proa, Quarta edició de 1968. La traducció és de Joan Alavedra, la primera edició data del 1929, mateix any de publicació a Alemanya. 


Aquesta novel·la és la més brutal que he llegit contra les guerres. L'autor és un soldat alemany que narra la seva vivència a la Gran Guerra. Publicada el 1929, va ser un best-seller, se'n van vendre quatre millions. El 1930 ja se'n va fer una pel·lícula (el you-tube de dalt, n'és un fragment). 
     Després d'haver viscut l'horror de la guerra, Paul Remark —nom veritable de l'autor—, l'escriu quan el partit nazi es troba en plena creixença i s'adona que Alemanya en prepara una altra. Quan el nazisme s'instal·la al poder el 1933, Remark s'ha d'exiliar i el llibre és cremat públicament a Alemanya.
      Avui 28 de juny fa cent anys de l'assassinat de Francesc Ferran d'Àustria, arxiduc d'Austria, a Sarajevo. Magnicidi que va portar a la Gran Guerra. Va ser l'inici de la barbàrie del militarisme contemporani. 
      Un any més he desarmat els meus impostos. Faig objecció fiscal a les despeses del Ministeri de Defensa, que representen el 3,90 % dels pressupostos de l'Estat el 2014. Es tracta de desviar 100 euros de la declaració de la renda, en concepte d'objecció fiscal a les despeses militars, a una entitat que consideris que compleix una funció social determinada. El Servei d'Objecció Fiscal explica els passos per fer-vos objectors. I una xifra: l'Estat espanyol gasta 45,27 milions d'euros al dia a mantenir l'estructura militar. 
      Jo desvio els diners a les campanyes de desarmament i desmilitarització de Fundipau.

dimecres, 18 de juny del 2014

Mariano Marzo i la transició energètica


Vaig travessar Londres a peu — uns deu quilòmetres de distància — en direcció cap al nord per anar-me a reunir amb una antiga amant... Aquell dia el nostre acte amorós va ser llarg i ens va deixar una sensació punyent de fracàs. Després, en una cambra de claror polsosa i mobiliari de plàstic tronat, vam parlar dels temps passats... la Daiane es demanava quin govern i quins ideals tenien la culpa de tot plegat i com la situació hauria pogut anar d’una altra manera... La Diane es delia per l’època de la màquina i de la producció industrial: hi havia hagut un temps que els automòbils havien estat part integrant de la seva vida. Sovint parlava del plaer de conduir un cotxe, de viatjar sotmesa a un codi de normes... Feia prou fred  perquè les fogueres de les cantonades dels carrers fossin enceses i la gent, formant-hi rotllana al voltant, parlava”.
“Març de 199...”  Entre els llençols, Ian McEwan, Quaderns Crema, primera edició, novembre del 1987

L’escriptor anglès al 1975 imaginava un Londres dels anys noranta sense energia. Arribarà un temps que les fonts energètiques s’hauran exhaurit? En qualsevol cas, viurem canvis sorprenents en el nostre dia a dia si els governs de torn no ho fan millor. 
     He entrevistat el catedràtic de Recurdos Energètics de la Universitat de Barcelona, Mariono Marzo. Les reserves de petroli, gas i carbó es consumeixen i cada cop és més cara l'extracció. L’era del petroli barat s’ha acabat, diu. Hem d’emprendre una transició energètica, emfasitza. Per encarrilar el futur del planeta, davant del canvi climàtic galopant, hem d’invertir l’actual balanç de consum: 60 % d’energia procedent de la combustió i el 20 % de les renovables. 
       Què ha fet l’Estat Espanyol per caminar cap aquí? Ha creat una bombolla energètica, per manca de regulació i planificació, i ara fa recular les renovables. “Estem deixant el sistema energètic en mans dels mercats financers i això no ens porta enlloc”, apunta Marzo.  L'entrevista en pdf a la pàgina 10 i un fragment audiovisual: 


diumenge, 8 de juny del 2014

Dalt de la Vila, Badalona, el meu pare


Postguerra:Avui a la plaça de l’Oli s’hi ha arreplegat una munió de gent que està parlant amb veu alta i gesticulant amb els braços oberts. Semblaria que és dia de mercat, però no es veu gènere per terra ni per enlloc. Totes les mirades es disparen cap a les primeres cases d’una boca de carrer: ha passat una desgràcia. La senyora Martínez, mare d’una progenitura de set fills, acaba de perdre el més gran, que per contribuir a la sustentació de tan perllongada família es dedica precisament a transgredir la llei del 16 d’octubre del 1941: fer estraperlo. Sembla que per eludir els controls de la guàrdia civil del ferrocarril regional, aconseguí situar-se a la teulada d’un dels vagons, posant-se dret, en tal mal moment que l’entrada d’un túnel l’ha decapitat. La dona ha estat pregada d’anar a fer gestions oficials i surt de casa amb un plor sorollós en el moment que tothom guarda silenci sobtadament, no se sap si per respecte o per oir millor allò que, gesticulant, intenta pronunciar per desfogar-se millor. El fill més petit té escassament deu anys i forma part d’aquest ramat de menjapans que corrent, jugant i saltant pel carrer ajuda, en temps més assossegats, a donar alegria al barri”.
            Dalt de la Vila. Badalona, Jaume Suñol i Sampere, Museu de Badalona, 1a edició, setembre 2006

Aquest que juga, salta i corre; l’alegria del barri, és mon pare. Avui xofer jubilat de 77 anys. El tiet estava enterrat a Benicarló (Baix Maestrat).

Joan Montgai Melà, Alfonso Melà Mugica i Manel García Martínez a la platja de Badalona, el 15 de juny de 1952, mon pare ja tenia 15 anys.