Pedrolo

Després d’aquesta Diada i dels esdeveniments que l’estan seguint és de justícia recordar en Manuel de Pedrolo (1918-1990). És un escriptor a qui mai se li han estalviat dos justos adjectius: prolífic i independentista. El cas és que la intelel·lectualitat benpensant de l’època subestimava la popularitat de la seva obra utilitzant amb mala intenció el primer adjectiu i el volien relegar a la marginalitat precisament pel segon.

     Té una novel·la, Acte de violència (Edicions, 62, la primera edició es va publicar el 1975), escrita el 1961, que a molts ens vindrà al record. L’argument és que en una societat oprimida hi ha una revolta a partir d’una consigna que s’extén com una taca d’oli a tota la població: “És molt senzill: quedeu-vos tots a casa”. La narració descriu el seguit de jornades que segueixen al fet que la població atura el país per canviar l’estat de coses. L’instrument de la revolta és de no-violència i aquí rau la seva força.

     Aquest Onze de Setembre la gent no s’ha quedat a casa i  aquest fet pot suposar un tomb. En un moment en què la política estava perdent crèdit perquè se la percep sotmesa al poder financer, sembla que la ciutadania pot decidir i propiciar un canvi d’estructures. O no és això una ruptura amb l’Estat espanyol? Per a mi, l’èxit d’aquest procés anirà lligat a dos mitjans per aconseguir la independència. El primer, que la consciència nacional sigui una consciència social per garantir el benestar que estem perdent: dret universal a la sanitat, educació pública de qualitat i prestacions socials. El segon, la no-violència i l’antimilitarisme. Si aquesta societat ha tingut l’ambició de canviar la història, que els polítics que tutelin aquest canvi no caiguin en la mediocritat de crear un Estat convencional amb exèrcit. Que el fet de no tenir-ne sigui la nostra força, el nostre acte de violència. Potser així, també transformarem el món.

Eurovegas Barcelona World

Pinotxo és arrossegat pel guillot Joan Honrat —llegiu lladre engalipador— a l’Illa Encantada, on es permet als nens fumar i jugar fins a l’extenuació. Però l’Illa Encantada és, en realitat, una fàbrica de burrots. Converteix els infants en rucs, burros de càrrega que serviran per anar a treballar a les mines. Aquest estiu he llegit diverses vegades a les meves filles l’obra de l’italià Carlo Collodi, Pinotxo, en la versió de Walt Disney editada en català.

Primer, volien destruir el Parc Agrari del Baix Llobregat amb la instal·lació de la ciutat de casinos Eurovegas. Ara, el Govern iguala el projecte del magnat americà Sheldon Adelson amb un parc temàtic a Salou i Vila-seca (Tarragonès) al costat de Port Aventura, que tindrà, ni més ni menys, que sis casinos: exactament els mateixos que el primer projecte!

Ens poden dir que, aquells que estem en contra d’aquests projectes, som en Jepet Grill. Però els senyors que defensen aquesta política econòmica per a Catalunya dubto que aspirin que els seus fills i filles trobin feina de crupier o facin del joc el millor entreteniment. Per tant, els primers, el que no volem per als nostres no ho volem per a ningú, ells condescendeixen: que es tornin burros els altres si n'hem de treure profit.

     Durant la jornada que ICV-EUiA va organitzar el 20 de juliol al Parlament per reunir diversos agents socials que s’oposen al projecte d’Eurovegas, l’alcalde del Prat del Llobregat, Lluís Tejedor, va recordar que, durant l’època daurada del totxo, molts joves de la comarca van deixar els estudis perquè l’ofici de paleta era més eficaç. Ara a l’atur, se’ls tornaria a posar una nova i falsa vida fàcil. Es va parlar molt de l'efecte contaminador d'implantar el model de la ciutat de casinos i del fet que atrauria el bo i millor de cada casa: les màfies.

     La Plataforma Aturem Eurovegas, que organitza un concert el 15 de  juliol a Cornellà del Llobregat, ha dit avui que donarà suport a l’oposició al Barcelona World. I és que, en la lluita per defensar el Baix Llobregat, ens vam adonar que defensàvem molt més que el territori: un model de país. A La Terra de setembre exposem les raons agràries, però també moltes altres raons de pes. El diputat del PSC, Ernest Margall (no us perdeu el nombre i qualitat de les adhesions que va aconseguir al maig contra Eurovegas), ho va resumir dient que és un fracàs pensar que només amb turisme i totxo podem fer sortir el país de la crisi. Amb el finançament que té aquest gran projecte, no podríem aspirar a finançar molts petits projectes que creïn llocs de treball d’alt valor afegit?